Els que per trajectòria professional som testimonis de les desigualtats en les que els nens neixen, creixen i viuen (o sobreviuen) saben de les dificultats que pot suposar començar i seguir el curs escolar a molts infants: els llibres i els materials són CARS.
Moltíssimes famílies no poden disposar dels 250/300/350 o mès € per infant (penseu en una llar amb tres nens!!!) que suposa començar el curs escolar.
Les beques arriben tard, poques i incompletes. Existeixien experiències col·lectives en barris empobrits com la socialització de llibres, fotocòpies, el reciclatge de llibres, treball conjunt amb entitats.
És per això (i seguint els debats sobre la permanència o no dels llibres) que m'ha alegrat saber que la Generalitat aplicarà una experiència en 100 instituts de disposar dels textos en format digital.
I les editorials estan indignades.Internet pot esdevenir una eina cabdal per a que l'educació bàsica i obligatòria arribi a tothom i en el suport i format que és vàlid per a la participació social en la SI. Internet obre la porta a accions de codesenvolupament, de capacitació de persones d'entorns desfavorits amb una despesa relativament baixa i possibilitats d'arribar a molta població.
Tot i que l'esperit cooperador, es difon a la vegada que la web (i possibilita el seu creixement: gegants de la informàtica, tremoleu!!!!), trobo a faltar encara experiències innovadores: On són els e-mestres sense fronteres? Per a quan els wiki-textos de primària amb descàrrega gratuita? com s'incrementen els e-voluntaris per a treballar en línia aprenentatges i intercanvis d'experiències i recursos?
Potser hauriem d'incrementar el diàleg entre tècnics, "militants de barricada", persones afectades, teòrics i estudiosos, persones amb inquietuds.
qui s'anima? mentre us hi penseu, us adjunto la notícia que ha donat peu a aquest escrit, a LA VANGUARDIA, d'avui
Malestar entre las editoriales por el plan de Educació para digitalizar los libros de texto
