una jubilació

Ara que això ja s'acaba, em permeto apuntar algun apunt un xic més personal en aquest bloc.

El proper dimecres, una companya de feina, que també ha sigut una bona mentora, es jubila. sempre em deia, des de fa anys, que quan es jubilés es dedicaria a escriure. En plena efervescència d'aquesta PAC li vaig proposar que per què no començava per un bloc i li vaig indicar com fer-ho. Està entusiasmada. Està difonent l'experiència entre les seves amistats i ara també en farà un pel seu pare (que té 90 anys i estrena xicota) que està escrivint les seves memòries.

Tot i el narcisisme latent que presuposa un bloc ( a diferència dels antics diaris que tenien al possible lector molt remot, un bloc és una exposició pública, intencionada, del jo), he trobat l'experiència interessant i penso que pot ser una bona eina per a l'expressió, comunicació i, fins i tots, com a micromedi de comunicació. la meva amiga està feliç, el seu pare també i jo, quan acabi tot aquest semestre, a l'estiu, em crearé un altre bloc.

Aquest falcon's bloc no sé si deixar-lo en una nebulosa del ciberespai...

Agraeixo a tots els que m'he llegit i a tots els que he llegit. ha estat un plaer i... a reveure